2020 – DIUMENGE II DE DURANT L’ANY
El segon Diumenge del Temps de durant l’any és encara, en els tres cicles, una resplendor de la teofania del Senyor.
Això justifica que es proclami un fragment del IV Evangeli.
Joan, el Precursor, presenta al poble Jesús: venia dels silencis i l’assenyala com l’”anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món“.
Joan no el coneixia, encara que Lluc explica que era parent seu i, per tant, significa “que no sabia” que era el Messies.
Tanmateix, el precursor del Senyor té tres indicis: el Senyor “existia abans” que ell i li “ha passat davant“; ha vist “que l’Esperit baixava i es posava damunt d’ell“; i ha sentit la veu del Pare que li ho indicava.
Amb això li és revelat “que ell ja existia“, això és, que venia del Pare, de la seva eternitat.
“Ell ja existia” perquè el Verb no fou creat, sinó engendrat.
Verb subsistent amb el Pare en una relació de coneixement i d’amor (perichoresi).
Ell és el Messies, l’Ungit, i per aquesta condició pot prendre “el pecat del món damunt seu“.
El pecat del món, també el nostre, el durà a la creu: per a redimir-lo i donar-nos nova vida.
Anyell de la nova Pasqua, Anyell que en el designi del Pare és immolat des de la creació del món (Ap 13,8).
Aquest és el destí del “servent” de Déu, segons Isaïes, a la primera lectura.
La teofania del Jordà, segons el IV Evangeli, és també trinitària: la del Pare que revela el Fill en l’Esperit Sant.
Aquest Evangeli és una icona de la Santa Trinitat. Per això, la benedicció que Pau dóna als cristians de Corint és la del Pare, i la del Fill, amb la gràcia i la pau de l’Esperit Sant.
Els cristians, convocats en l’Església, “santificats en Jesucrist i cridats a ser-li consagrats“, són testimonis, heralds i precursors del Senyor que ve.
Tots hem de cantar amb el Salm: “Aquí em teniu“: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.94s)
