2020 – DIUMENGE XXVI DE DURANT L’ANY
Diumenge de la paràbola dels dos fills enviats a la vinya
La perícopa evangèlica forma part de la predicació i del ministeri de Jesús al temple, que havia purificat, expulsant-ne els mercaders, i a Jerusalem, on havia entrat com a Messies i aclamat pel poble.
Quan li discuteixen amb quina autoritat parla, Jesús els explica la paràbola dels dos fills que el pare envia a treballar a la vinya.
Amb això ens ensenya que la veritat cristiana “no es diu, sinó que es fa“.
La paràbola està adreçada als “grans sacerdots i als notables del poble“, cosa que fa encara més gran el contrast amb “els publicans i les dones de mala vida” que els passen al davant cap al Regne de Déu.
Aquests darrers s’han penedit, però els altres, després de veure l’obra de la gràcia, ni es penedeixen ni volen creure.
Per això la paràbola és una invitació a la conversió del cor, que en la litúrgia de la Paraula d’aquest Diumenge va acompanyada del fragment d’Ezequiel on es diu que Déu perdona en el silenci, que el passat no compta.
Només compta el present ple del perdó de Déu.
Els cristians hem de demanar perdó de les vegades que hem dit que aniríem a treballar a la vinya del Senyor i no hi hem anat; de les vegades que hem parlat i no hem fet.
També de les vegades que hem anat a la vinya i allí hem molestat: ni hem fet ni hem deixat fer.
El Papa Francesc predicà als joves: “No sigueu cristians de sofà, sortiu a cercar Déu en el famolenc, en el malalt, en el pres, en l’immigrant o en el veí que està sol” (JMJ Panamà 2019).
Aquests són els qui estan a la vinya del Pare.
Els cristians no hem de perdre el temps amb teories, encara que siguin pastorals, ni amb lamentacions.
Tenim molta feina a fer i poc temps per a fer-la.
Per això ens cal mirar Jesucrist que proclama l’himne “kenòtic“, altíssim i densíssim per la revelació cristiana.
La fortalesa d’ànima, l’amor que consola, els dons de l’Esperit Sant, l’afecte entranyable i de compassió, tot això, Pau ens diu, segona lectura, que els cristians ho trobem en Jesucrist crucificat.
Tot ho rebem del Senyor, com d’una font que brolla sempre.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.337)
