2021 – DOMINGO XXX DEL TIEMPO ORDINARIO :: DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY
|
Domingo de la curación del ciego de Jericó, Bartimeo Es el último milagro-signo de Jesús al final de su ida ya definitiva a Jerusalén. Sucedió en Jericó, en la última parada de Jesús antes de subir a la ciudad santa, donde se formó un cortejo de gente que le seguía para i r a celebrar la fiesta. En el camino, un mendigo ciego, de nombre Bartimeo, suplica a gritos su piedad, con las palabras: “Hijo de David, ten piedad de mí“, “Kyrie, elesion“. Bartimeo sabe que pasa Jesús de Nazaret y su fe lo lleva a invocarlo como rey mesiánico. La gente se impacienta ante la obstinación de un miserable como él. Jesús, sin embargo, oye su grito y lo manda llamar. Jesús le pregunta: “¿Qué quieres que te haga?“ El ciego responde con una fe inamovible: “Rabunnî, que recobre la vista“. Jesús le responde: “Tu fe te ha salvado“. Como si le dijera: “Tú mismo te has curado con tu propia fe“. La fe es un don transformante. Lo primero que ve es el rostro de Jesús: con ello, ve la Luz. Y sigue a la Luz. ¿Qué podía hacer sino seguir a Jesús? ¿Qué podía perder con ello? El signo tiene un claro significado bautismal. El Bautismo remite a la palabra “photismos“, “iluminación“: con la luz de la fe entramos en la ciudad santa de la Jerusalén celestial. Bartimeo, simbólica y realmente, se une al séquito de los pobres que, guiados y reunidos por el Señor, suben a la ciudad santa (primera lectura). Vienen del destierro y de los sufrimientos de este mundo. Van con el Señor con su cruz. Por eso cantan el Salmo 125, “Cuando el Señor hizo volver a los cautivos de Sión“: iban llorando y vuelven cantando de alegría, llevando las gavillas de sus sufrimientos. Van con Él, el Señor, que, como dice la carta a los Hebreos (segunda lec tura) “puede comprender a los ignorantes y extraviados porque Él mismo está sujeto a debilidad“. Los pobres son sus hermanos. También hay que notar, a título de curiosidad, que la súplica de Bartimeo forma la llamada “Oración de Jesús“, repetida incesantemente por los cristianos de Oriente, ayudados por los sencillos “kom- boskini“, o cordones de oración. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.446) |
Diumenge de la curació del cec de Jericó, Bar-Timeu
És l’últim miracle-signe de Jesús a la fi de la seva anada ja definitiva a Jerusalem. Va esdevenir-se a Jericó, a l’última parada de Jesús abans de pujar a la ciutat santa, on es va formar un seguici de gent que el seguia per anar a celebrar la festa. “Vora el camí“, un captaire cec, de nom Bar-Timeu, suplica a crits la seva pietat, amb les paraules: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi“, “Kyrie, elesion“. Bar-Timeu sap que passa Jesús de Natzaret i la seva fe el porta a invocar-lo com a rei messiànic. La gent s’impacienta davant l’obstinació, que és la perseverança insistent! d’un miserable com ell. Jesús, però, escolta el seu clam i el fa cridar. Jesús li pregunta: “Què vols que et faci?” El cec respon amb una fe inamovible: “Rabunnî, feu que hi vegi“, lit.: “que recobri la vista“. Jesús li respon: “Vés, la teva fe t’ha salvat“. Com si li digués: “Tu mateix t’has curat amb la teva pròpia fe“. La fe és un do transformant. El primer que veu Bar-Timeu és el rostre de Jesús: amb això, veu la Llum. I segueix la Llum. Què podia fer sinó seguir Jesús? Què podia perdre amb això? El signe té un clar significat baptismal. El Baptisme remet a la paraula “photismos“, “il·luminació“: amb la llum de la fe entrem a la ciutat santa de la Jerusalem celestial. Bar-Timeu, simbòlicament i real, s’uneix el seguici dels pobres que, guiats i reunits pel Senyor, pugen a la ciutat santa (primera lectura). Venen de l’exili i dels patiments d’aquest món. Van amb el Senyor amb la seva creu. Per això canten el Salm 125: “Quan el Senyor renovà la vida de Sió: sortien tot plorant” i tornen “cantant d’alegria, duent les garbes” dels seus sofriments “a coll“. Van amb ell, el Senyor que, com diu la carta als Hebreus, segona lectura, pot comprendre els ignorants i extraviats perquè Ell mateix, com a ésser humà, està subjecte a debilitat, experimenta “per totes bandes les seves pròpies febleses“. Els pobres són els seus germans. També cal notar, a títol de curiositat, que la súplica de Bar-Timeu forma l’anomenada “Oració de Jesús“, repetida incessantment pels cristians d’Orient, ajudats pels senzills “komboskini“, o cordons d’oració. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.426) |
