2019 – DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY
Diumenge de Zaqueu.
El Diumenge de Zaqueu és molt commovedor.
Jericó és l’última etapa del camí de Jesús cap a Jerusalem.
Zaqueu, se sap, era un publicà i Jesús s’autoconvida a casa, la casa d’un pecador.
L’escena és realment inspiradora.
La iniciativa de Jesús commou el cor del publicà i aquest, dret, davant de Jesús, assegut, en presència de tots els que murmuraven contra Jesús per haver acceptat la invitació, fa declaració de la seva conversió, com si estigués davant del jutge, en aquest cas, un jutge de misericòrdia.
Jesús declara, al seu torn, joiosament: “Avui s’ha salvat aquesta casa“.
La conclusió de Jesús és clara: Zaqueu també, i malgrat el que hagi fet, és un fill d’Abraham: “El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut“.
És una conclusió estimada de Lluc (15,6.9. 24. 32).
Cada cristià és algú trobat pel Senyor.
Hi ha una identificació de tots i de cadascú amb Zaqueu.
Per salvar allò que s’havia perdut el Senyor pujarà a Jerusalem i morirà a la creu.
Jesús va a casa de Zaqueu perquè allí hi ha algú per salvar, som nosaltres els qui ens hem perdut i Ell ha vingut a salvar-nos.
La presència de Crist suscita el goig i la conversió del cor.
La casa de Zaqueu es converteix en església, lloc de la presència i de la salvació.
“Avui s’ha salvat aquesta casa“: aquestes paraules la litúrgia bizantina les canta amb goig cada Diumenge després de la doxologia major, el Glòria, i des de segles, es proposa en el ritual de la Dedi- cació de les Esglésies aquest Evangeli com el propi.
L’Església, també l’assemblea eucarística, és la comunitat de pecadors convertits a Jesucrist.
La ekklesia, visible en l’assemblea eucarística, acull, celebra i viu la presència i la salvació del Senyor.
Sant Pau exhorta a ser dignes de la vocació cristiana que hem rebut perquè “d’aquesta manera, el nom del nostre Senyor Jesús serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell“.
A la primera lectura el grandiós text de la Saviesa: “Vós estimeu tot el que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat“.
No s’oblidi que aquest verset és el gran introit del dimecres de cendra.
El Salm responsorial canta la bondat del Senyor, afectuós amb totes les seves criatures.
Teresa de Lisieux es refereix a aquest Evangeli en una carta a la seva germana Celina: “Escoltem el que ell ens diu:”Baixa de seguida, perquè avui m’he de quedar a casa teva”. Però com …? Jesús ens diu que baixem … on hem de baixar? Celina, tu ho saps millor que jo, però, deixa que et digui fins on hem de seguir Jesús. Una vegada, els jueus li van preguntar al nostre diví Salvador: “Mestre, ¿ on vius?” , i ell els va respondre: “Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, jo no tinc on reposar el cap” (Jn 1,38; Mt 8,20). Heus aquí fins on hem de baixar nosaltres per poder servir de lloc d’estada a Jesús: fer-nos tan pobres, que no tinguem on reposar el cap”.
