2020 – DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY
Diumenge de l’himne de la joia.
Jesús lloa el Pare per la fe dels humils i senzills de cor que escolten la seva Paraula i l’acullen.
En la mesura que nosaltres som dels senzills de cor, som motiu de l’alegria de Jesús i objecte de la seva acció de gràcies.
El Senyor lloa el Pare del cel per nosaltres, que hem esdevingut deixebles seus i hem acceptat el jou i la càrrega lleugera de l’amor.
Nosaltres, que hem trobat en Ell, que és mansuet i humil de cor, el descans que desitjàvem.
La fe dels humils de cor és objecte de la complaença del Pare i de l’alegria de Jesús.
Els “savis i els entesos” no poden comprendre la predicació del Regne perquè es pensen que no necessiten Jesús i en tenen prou amb ells mateixos.
El camí del seguiment de Jesús sempre comença per la humilitat.
Una humilitat com la del pollí, tant humil com Ell, amb el qual Jesús entra a Jerusalem, com a rei pacífic, segons la profecia de Zacaries: “Muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera“.
L’Evangeli d’avui és encara més sublim per raó de les paraules: “Ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar“.
Aquestes aixequen el vel de la santa Trinitat i fan descobrir que els deixebles entren en un coneixement d’amor, íntim i recíproc, entre el Pare i el Fill.
Justament sant Pau, segona lectura, afirma que, per l’Esperit Sant, som possessió de Déu, “de Crist“: per això, no hem de viure “segons les mires de la carn“, del món, de la mundanitat, sinó segons el mateix Esperit que ens ha estat donat.
El mateix Esperit que ens ha fet néixer de nou i donarà la vida als nostres cossos mortals.
El Salm 144 representa la plenitud de la lloança del Saltiri: “Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.263s)
