ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA. – 15-08-2022 –

En la primera lectura, el trasllat de l’Arca des de la tenda de Siló a la muntanya de Sió, amb el goig de David  i de tot el poble.

Els cristians veuen en  aquest text una figura de l’Església.

Ella és “l’arca de la Nova aliança“: així és  invocada des d’antic pel poble cristià i  predicada pels Pares, que la contemplen com allò que conté tots els misteris de la vida de Crist.

En la segona lectura, sant Pau entona l’himne de la victòria     de Crist sobre la mort.

Una victòria que és plenament realitzada en el misteri de l’Assumpció.

Maria és “l’Arca de la nova aliança” que conté l’autor de la nova Llei, Crist, Senyor nostre; ara, glorificada, intercedeix pel poble sant que peregrina.

En l’Evangeli, una altra dona d’Israel lloa amb un crit de joia la mare del Senyor.

I Jesús s’uneix a la seva lloança proclamant que “són feliços els qui  escolten la paraula de Déu i la guarden“.

Jesús i nosaltres sabem perfectament que ningú com Maria és qui ha escoltat i  ha guardat la Paraula de Déu.

Maria, en el seu si; nosaltres, en el nostre cor.

La darrera estrofa del Salm s’aplica a Maria: “El Senyor s’estima la ciutat de Sió (Maria), l’ha escollida per fer-hi estada (lit.: ha desitjat viure en ella)“.

DILLUNS

ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

 També avui de manera simfònica  totes les santes Esglésies d’Orient i d’Occident celebren el Senyor glorificat en  l’Esperit Sant per a la glòria del Pare en la      solemnitat de l’Assumpció gloriosa de la  sempre Benaurada Verge Maria.

Aquesta festa antiquíssima procedeix de Jerusalem i rep diversos noms, ja sigui “kóimêsis“, dormició, o “análêmpsis“,  assumpció.

En substància, celebren el mateix misteri: la glorificació de la Mare de Déu com  esperança de la glorificació de tota   l’Església en Crist.

Maria fou assimilada total i per sempre a la glorificació del Senyor Ressuscitat: “Tots viuran gràcies al  Crist. Cadascun al moment que li correspon” (1C 15,22-23).

Aquella que va concebre el   Verb de Déu per obra de l’Esperit Sant ha estat assumpta a la glòria del Fill en l’Esperit Sant en la seva condició materna i virginal,  cos i ànima.

Realment és una festa “maior“.

La celebració dels sants Misteris i de la Litúrgia  de les Hores ofereix un riquíssim tresor  litúrgic, d’una extraordinària profunditat.

Celebrem amb goig l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria.

Ens plau transcriure el n. 69 de la constitució dogmàtica “Lumen Gentium“: “És motiu de gran goig i consol per aquest sant Concili el que també entre els germans separats no faltin els que tributen el degut honor a la Mare del Senyor i Salvador, especialment entre els orientals, que concorren amb impuls fervent i ànim devot al culte de la sempre Verge Mare de Déu. Tots els fidels supliquen a la Mare de Déu i Mare dels homes perquè ella, que va ajudar amb les seves oracions l’Església naixent, també ara, exalçada al cel per sobre de tots els àngels i benaurats, intercedeixi en la comunió de tots els sants davant el seu Fill, fins que totes les famílies dels pobles, tant els que s’honoren amb el títol de cristians com els que encara desconeixen el seu Salvador, arribin a aplegar-se feliçment, en pau i concòrdia, en un sol Poble de Déu, per a glòria de la Santíssima i indivisible Trinitat“.

De la mistagògia dels Pares        

“Avui, la Mare de Déu és enduta gloriosa al cel. Satisfà completament el goig dels àngels i dels sants. En efecte, és ella qui, amb la senzilla paraula de salutació, va fer exultar l’infant encara reclòs en el si matern (Lc 1,41). ¡Quina no ha degut ser l’exultació dels àngels i dels sants quan han pogut escoltar la seva veu, veure el seu rostre, i gaudir de la seva beneïda presència! I per a nosaltres, estimats germans, ¡quina festa en la seva gloriosa Assumpció, quina causa d’alegria i quina font de goig, el dia d’avui! La presència de Maria il·lumina el món sencer tal com el cel resplendeix per la irradiació esplendorosa de la santíssima Mare de Déu. És, doncs, amb tot dret, que al cel ressona l’acció de gràcies i la lloança“.

Sant Bernat, Sermó 1 sobre l’Assumpció

Celebracions del dia:

Missa del dia: Ap 11, 19a; 12, 1. 3-6a. 10ab; Sal 44, 10bc. 11-12ab. 16; 1C 15, 20-27a; Lc 1, 39-56

En l’Assumpció gloriosa de la Mare de   Déu i sempre Verge Maria, “mare de l’autor de la vida” (Prefaci), s’hi contempla    la imatge de l’Església de Déu, la qual ha de  ser portada a la plenitud per la caritat (cf. Preg. euc. II).

La gran lectura de l’Apocalipsi   es pot interpretar mariològicament.

Maria és l’arca de l’Aliança, “vestida de sol“, Déu mateix, amb “la lluna sota els seus peus“, el  mal vençut, i coronada “amb una corona de dotze estrelles“, les pregàries de tot el poble de Déu.

El Salm “epitalami” celebra  la bellesa de l’Esposa: el Rei l’estima i admira la seva formosor.

Està asseguda a   la seva dreta i participa de la seva glòria.

Tant una imatge com l’altra han tingut una important expressió iconogràfica a Occident, principalment a les basíliques dels segles VI-VII.

En l’Evangeli, Maria s’uneix a “la litúrgia de l’arca“, cantada per Elisabet, amb un veritable Salm fora del saltiri, el “Magnificat“: una de les pregàries cristianes usades  quotidianament per les santes Esglésies.

La perícopa expressa amb singular eficàcia  la joia de les dues dones visitades per l’Esperit Sant, que és la mateixa joia divina.

Maria adreça la lloança exultant a Déu per  les obres grans que ha fet el Poderós.

Totes les generacions l’anomenaran benaurada  perquè abans -només perquè abans- Déu ha “mirat la petitesa“, la humilitat, el ser no-important, “de la seva serventa“.

Així  ha manifestat el seu amor per ella i per tots els qui el temen, “als qui creuen en Ell“, manifestant la santedat del seu Nom.

Aquests són “els humils i els pobres“.

Déu ha     confós els seus contraris: “els homes de cor altiu, els rics, que se’n tornen sense res“.

El càntic de Maria, poètic, articulat, cenyit, se situa en la teologia de la història, ja que “el seu amor s’estén de generació en generació“.

El punt culminant, com epicentre, rau en “què s’ha recordat del seu amor a Abraham“, a la paraula donada a ell, com li havia promès, “i a la seva descendència per sempre“.

D’aquesta  descendència ha nascut el Messies.

Les obres grans, “meravelles” que Déu ha fet per Maria resplendeixen en l’esdeveniment més alt: el Fill que porta a les entranyes.

Per això el “Magnificat” està sempre als llavis     de l’Església i dels seus fidels, en comunió     amb la lloança de la Mare de Déu.

En la segona lectura, Pau proclama que el centre de la història és el Ressuscitat, primícia dels qui han mort: “tots viuran gràcies a Crist“, doncs Ell és el nou Adam.

La Verge Maria assumpta és signe de la victòria pasqual, la qual obre per a ella  el pas a la vida eterna, el mateix camí ja  recorregut pel Fill en la Resurrecció.

(Calendari-Directori de l´Any  Litúrgic 2022,  p.377s)