CONVERSIÓ DE SANT PAU, Apòstol :: CONVERSIÓN DE SAN PABLO, Apóstol (lunes – 25)
|
En la conversió de sant Pau hi ha l’origen d’elements importants de la seva doctrina, especialment sobre la força de la gràcia: capaç de transformar un ferotge perseguidor de l’Església en l’apòstol de les nacions. Assenyala al seu torn la doctrina de l’Església com a Cos de Crist, ja que el Senyor Ressuscitat s’identifica amb la seva comunitat: “Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes“. Crist Ressuscitat surt a la trobada de Saule en el camí de Damasc i la llum de la glòria el cega per la seva intensitat com quan mirem el sol. Saule rep la il·luminació del Baptisme i el do d’una llum nova en els seus ulls. L‘Església, avui, celebra joiosament la trobada del Senyor gloriós amb Saule de Tars. La gràcia pren possessió d’ell i es converteix en una missió, una missió que és tota la vida. La gràcia de fer d’ell un missioner infatigable per camins de terra i mar per portar l’Evangeli a tot arreu. Una gràcia que l’endinsarà en els “penetralia Christi” i el durà a exclamar: “Visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar Ell mateix per mi” (Ga 2,20). Amb raó es canten aquestes paraules a l’antífona de comunió. L’experiència de l’amor de Crist en Pau és predicada preciosament per sant Joan Crissòstom a l’Ofici de lectura. Com en totes les festes dels apòstols, es canta el Salm 116 amb l’antífona: “Aneu, anuncieu l’Evangeli per tot el món“. Aquest breu Salm és una perla del saltiri que, també segons sant Joan Crissòstom, anuncia ja la missió universal de l’Església (Expositiones in psalmos 116: PG 55): el mateix Pau el cita solemnement a Rm 15, 9.11. S’ha anomenat “el Salm de l’al·leluia de tots els pobles». El final de l’Evangeli de Marc és molt adequat, ja que ningú com Pau va anar al món sencer per anunciar l’Evangeli a tota la creació. Sant Pau expressa dues vegades -a la fi de la carta als Romans- el seu desig de dirigir-se “in Hispaniam” per predicar l’Evangeli (Rm 15,28). A la “Bètica” i la “Tarraconense” hi ha sòlides tradicions paulines. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.111s) |
En la conversión de san Pablo está el origen de elementos importantes de su doctrina, especialmente sobre la fuerza de la gracia: capaz de transformar a un feroz perseguidor de la Iglesia en el apóstol de las naciones. Marca a su vez la doctrina de la Iglesia como Cuerpo de Cristo, ya que el Señor Resucitado se identifica con su comunidad: “Yo soy Jesús el Nazareno a quien tú persigues“. Cristo Resucitado sale al encuentro de Saulo en el camino de Damasco y la luz de la gloria lo ciega por su intensidad como cuando miramos al sol. Saulo recibe la iluminación del Bautismo y el don de una luz nueva en sus ojos. La Iglesia, hoy, celebra gozosamente el encuentro del Señor glorioso con Saulo de Tarso. La gracia toma posesión de él y se convierte en una misión, una misión que es toda su vida. La gracia hará de él un misionero infatigable por caminos de tierra y mar para llevar el Evangelio a todas partes. Una gracia que lo adentrará en los “penetralia Christi” y le hará exclamar: “Vivo de la fe en el Hijo de Dios, que me amó hasta entregarse por mi” (Ga 2,20). Con razón se cantan estas palabras en la antífona de comunión. La experiencia del amor de Cristo en Pablo es predicada preciosamente por san Juan Crisóstomo en el Oficio de lectura. Como en todas las fiestas de los apóstoles, se canta el Salmo 116 con la antífona: “Id al mundo entero y proclamad el Evangelio“. Este breve Salmo es una perla del salterio que, también según san Juan Crisóstomo, anuncia ya la misión universal de la Iglesia (Expositiones in psalmos 116: PG 55). Además el mismo Pablo lo cita solemnemente en Rm 15, 9.11. Se ha llamado “el Salmo del aleluya de todos los pueblos“. El final del Evangelio de Marcos es muy adecuado, ya que nadie como Pablo fue al mundo entero para anunciar el Evangelio a toda la creación. San Pablo expresa dos veces al final de la carta a los Romanos su deseo de dirigirse “in Hispaniam” para predicar el Evangelio (Rm 15,28). En la Bética y en la Tarraconense existen sólidas tradiciones paulinas. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.112s) |
