DOMINGO II DE CUARESMA – 13/03/2022 – DIUMENGE II DE QUARESMA

Domingo de la Transfiguración del Señor.

Lucas es el único que menciona algo sobre el contenido de la conversación de Jesús con Moisés y Elías: “Hablaban de su  éxodo, que Él iba a consumar en Jerusalén“, por tanto, de la redención del mundo.

Los discípulos entenderán después de la Resurrección cuál es la verdadera Transfiguración.

También Lucas es el único evangelista que refiere que el Señor subió al “monte” con sus discípulos “para orar” y que en el momento de la Transfiguración el Señor estaba orando.

Con ello aprendemos que toda oración del cristiano es transformante y transformadora.

Es dejar espacio en lo cotidiano a la   presencia y luz de Dios, que ilumina lo interno y lo externo.

La voz del Padre, la presencia del Espíritu y el cuerpo transfigurado profetizaban el Misterio Pascual.

Será en este cuerpo    glorioso del Señor donde quedará definitivamente sellada la alianza de Dios con  la humanidad.

Una alianza que originalmente empezó con la de Abrahán, mediante la arcaica ceremonia descrita en la  primera lectura, que produce los mismos signos, sueño profundo y terror ante el numinoso.

Es un acontecimiento no cerrado en sí mismo sino abierto al futuro.

Adquiere sentido entonces la segunda lectura: el cristiano es por adelantado un ciudadano del cielo.

Se proclama la vocación de transfiguración en Cristo  que el Padre nos ha garantizado por el misterio de nuestro Redentor.

En el cielo de Dios nuestro pobre cuerpo se transfigurará para ser configurado en el cuerpo glorioso de Jesucristo, “con la energía que      posee para sometérselo todo“.

(Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.170)

Diumenge de la Transfiguració del Senyor.

Lluc és l’únic que esmenta alguna cosa sobre el contingut de la conversa de Jesús amb Moisès i Elies: “Parlaven del seu èxode, que Ell havia d’acomplir  a Jerusalem“, per tant, de la redempció del món.

Els deixebles entendran després de la Resurrecció quina és la seva   veritable Transfiguració.

També Lluc és  l’únic evangelista que refereix que el Senyor va pujar “a la muntanya” amb els seus  deixebles “per pregar” i que en el moment       de la Transfiguració el Senyor estava pregant.

Amb això aprenem que tota oració   del cristià és transformant i transformadora.

És deixar espai en la quotidianitat a     la presència i llum de Déu, que il·lumina allò intern i extern.

La veu del Pare, la presència de l’Esperit i el cos transfigurat profetitzaven el Misteri Pasqual.

Serà en aquest cos gloriós on el  Senyor quedarà definitivament segellada  l’aliança de Déu amb la humanitat.

Una aliança que originalment va començar amb la d’Abraham mitjançant l’arcaica cerimònia descrita a la primera lectura, que produeix els mateixos signes, son profund i terror davant el numinós.

És un esdeveniment no tancat en sí mateix  sinó obert al futur.

Adquireix sentit llavors la segona lectura: el cristià és per avançat un ciutadà del cel.

Es proclama la vocació de transfiguració      en Crist que el Pare ens ha garantit pel misteri del nostre Redemptor.

Al cel de Déu, el nostre pobre cos es transformarà     per ser configurat en el cos gloriós de Jesucrist, “amb l’acció poderosa (lit.: l’energia, la força) que li ha de sotmetre tot l’univers“.

 (Calendari-Directori de l´Any  Litúrgic 2022,  p.166)