VIII DOMINGO DEL TIEMPO ORDINARIO – 27/02/2022 – VIII DIUMENGE DE DURANT L’ANY
Domingo de la parábola del árbol que da buenos frutos. Tiene que existir una correspondencia entre el corazón y la palabra. Con razón hemos escuchado del Señor esta sentencia: “De lo que rebosa el corazón habla la boca“. Esto se realiza plenamente en Jesús, Él es la expresión exacta como Verbo de lo que habla el Padre. Sólo si tenemos el Espíritu Santo dentro del corazón, como vivencia transformadora de nuestra vida, el co- razón desbordado del amor de Dios se manifiesta en las palabras. Nadie puede atreverse a decir palabras sobre Dios si su misterio de amor no está presente dentro del corazón “ex abundantia cordis“. De igual manera las otras sentencias del E v a n g e l i o de hoy: sólo el que ve espiritualmente puede corregir a los demás, ya que “un ciego no puede guiar a otro ciego“. Si queremos ser guías de los demás sin habernos ajustado a la medida de Cristo, fracasamos y podemos caer en el mismo hoyo. Si uno pretende esto puede merecer el nombre de hipócrita. Si el amor de Dios está en nuestro corazón podemos acompañar a los demás y llegamos a ser el árbol que da mucho fruto. La sentencia: “Cada árbol se conoce por su fruto” significa cada existencia cristiana, ya que por los frutos que da, se sabe si lleva el amor de Dios. Resuena también preciosa la otra sentencia: “El hombre bueno, de la bondad que atesora en su cora zón, saca el bien“. Un bien que participa de la bondad de Dios, que es bondad infinita. Los frutos de bondad y de justicia son cantados en el Salmo: “En la vejez seguirá dando fruto y estará lozano y frondoso“. San Pablo, habiendo anunciado la victoria pascual de Jesucristo, exhorta al trabajo apostólico. Ser cristiano es una tarea a realizar: “Entregaos siempre sin reserva a la obra del Señor“. Si nuestro trabajo es “en el Señor” nunca es en vano. Huelga decir que el árbol que ha dado el mejor fruto es el árbol de la santa Cruz: “Nulla talem silva profert, flore, fronde, germine“, “Jamás el bosque dio mejor tributo en hoja, en flor y en fruto“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.153)
|
Diumenge de la paràbola de l’arbre que dóna fruits bons. Hi ha d’haver una correspondència entre el cor i la paraula. Amb raó hem escoltat del Senyor aquesta sentència: “La seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor“. Això es realitza plenament en Jesús, Ell és l’expressió exacta com a Verb del que parla el Pare. Només si tenim l’Esperit Sant dins del cor, com a vivència transformadora de la nostra vida, el cor desbordat de l’amor de Déu es manifesta en les paraules. Ningú es pot atrevir a dir paraules sobre Déu si el seu misteri d’amor no és present dins del cor, “ex abundantia cordis“. Semblantment, les altres sentències de l’Evangeli d’avui: tant sols qui hi veu espiritualment pot corregir els altres, ja que “un cec no pot guiar un altre cec“. Si volem ser guies dels altres sense haver-nos ajustat a la mesura de Crist, fracassem i podem caure en el mateix clot. Si un pretén fer això pot merèixer el nom d’hipòcrita. Si hem acollit l’amor de Déu dins del cor podem instruir els altres i esdevenir l’arbre que dóna molt de fruit. La sentència: “Cada arbre es coneix pels seus fruits” significa cada existència cristiana, ja que pels fruits que dóna, se sap si porta l’amor de Déu. Ressona llavors preciosa la sentència: “L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat“. Aquesta bondat no és només nostra, és la bondat de Déu participada per nosaltres. Ell que és bondat infinita. Els fruits de bondat i de justícia són cantats en el Salm: “Encara donaran fruit a la bellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor“. Sant Pau, havent anunciat la victòria pasqual de Jesucrist, exhorta al treball apostòlic. Ser cristià és una tasca a realitzar: “Prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor“. Si el nostre treball és “en el Senyor” mai és en va. No cal dir que l’arbre que ha donat el millor fruit és l’arbre de la santa Creu: “Nulla talem silva profert, flore, fronde, germine“, “Cap bosc d’igual no en daria, ni en fruit, ni en fulla, ni en flor“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.149) |