2020 – EPIFANIA DEL SENYOR
EPIFANIA DEL SENYOR
Si Nadal és un misteri de la intimitat, l’Epifania és un toc de trompetes.
Un anunci.
El Fill que ens ha estat donat està cridat a ser llum per a tots els pobles.
L’Epifania és una de les grans solemnitats de l’Església, resplendent de la llum pasqual.
“Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum; i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor, mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor“.
La lectura d’Isaïes és una exaltació de la glòria del Senyor que clareja sobre la ciutat santa de Jerusalem.
El profeta diu a l’Església: “Alça els ulls al voltant de tu, mira: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu: els teus fills arriben de lluny, les teves filles les porten acoll“.
És el misteri de l’Església que avui, radiant de goig, se sap lloc de trobament i d’unió de tota la humanitat en Crist.
L’Església és i serà per tot arreu el sagrament del Fill predilecte del Pare, en els seus fills i filles dispersos pel món que, guiats per l’estrella de la fe s’aixequen, es posen en camí, en una immensa peregrinació, per contemplar la bellesa infinita de la seva glòria (oració col·lecta) i en aquest seu camí es manifesten com a heralds del Senyor de la glòria.
Aquest és el missatge: “Déu s’ha fet home perquè l’home arribi a ser fill de Déu“.
Per això, l’Epifania és realment una jornada missionera, un inici d’evangelització, que per naturalesa sempre és nova.
Missa: Is 60, 1-6; Sal 71, 1-2. 7-8. 10-11. 12-13; Ef 3, 2-3a. 5-6; Mt 2, 1-12
Mateu és un gran teòleg i la narració dels mags és Evangeli, anunci de salvació, fet relat.
Els mags representen els pagans, que descobreixen -per la fe i escrutant els cels- que la llum que han vist a l’orient (anatolê) es manifesta en l’infant Jesús nascut a Betlem.
L’orient és el lloc del naixement de la llum “oriens ex alto“.
Quan el troben l’alegria és “immensa“.
Amb els seus dons anuncien la reialesa de l’Infant: entre aquests obsequis, destaca l’ofrena de la mirra, que significa ja la sepultura reial del Messies i, amb aquesta, el Misteri de la Pasqua.
Quan els mags arriben on és l’Infant, tenen la certesa que han arribat al lloc on havien d’arribar.
L’esdeveniment és clarament simbòlic: anuncia i preludia l’elecció dels pagans, més d’una vegada Jesús trobarà en ells una fe més gran que la d’Israel.
La lectura d’Isaïes és una veritable oda, un mena de pregó d’Epifania.
L’Església, Jerusalem, no té llum pròpia, però ara ha arribat la seva llum i ha clarejat sobre ella “com l’alba la glòria del Senyor“.
Per aquesta raó, únicament per aquesta raó, l’Església pot contemplar com els pobles “s’acosten a la seva llum“.
Es tracta del nou poble de Déu, elegit entre tots els pobles de la terra, de la qual els mags en són les primícies.
L’Església, segons Pau, ha conegut el “Mysterium“.
Només l’Església de Crist en la fe veu l’estrella que resplendeix en Crist i com la seva claror resplendeix al món sencer.
L’estrella és Crist: “l’estel del matí” (Ap 2,28; 22,16), “l’estrella de Jacob” (Nm 24,17) i l’estel fulgurant o “llampec” de la parusia (Mt 24,27).
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.72s)
