DOMINGO XXI DEL TIEMPO ORDINARIO – 2022/08/21 – DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY
|
Domingo de la mesa del Reino Lucas cuenta que, durante el camino hacia Jerusalén, un interlocutor anónimo pregunta: “Señor, ¿son pocos los que se salvan?“ Es una pregunta que sólo Dios puede contestar. El Señor contesta que hay que “esforzarse para entrar por la puerta estrecha“. No hay que considerar la angostura de la puerta, sino lo que hay después de ella: la amplitud infinita de Dios mismo. Tampoco basta con participar en la celebración eucarística, comer y beber con Él y escuchar la predicación: hay que ponerla en práctica. Podría ocurrir que nos consideráramos conocedores del Señor e incluso nos vanagloriáramos de ello. Si este conocimiento del Señor no es “en la verdad” puede ser que no nos reconozca, habiendo de escuchar las palabras más tristes del Evangelio: “No sé quiénes sois“. A Israel le costó mucho aceptar la predicación del profeta sobre los paganos, que algún día llevarían ofrendas santas, en jarras puras, en el Templo, ellos que lo tenían como lugar santísimo y consideraban a los paganos como impuros (primera lectura). Lo mismo dice el Señor: “Y vendrán de oriente y de occidente, del norte y del sur, y se sentarán a la mesa del Reino de Dios“. Que no sea para nosotros “el llanto y el rechinar de dientes” al constatar que el Reino de Dios ha sido entregado, a quiénes nosotros, los cristianos, considerábamos extraños y ale jados, pero no lo son para Dios. Los que se creían elegidos pueden ser los últimos. Ocuparán el lugar de la vergüenza, no de la desesperación, porque incluso de ellos tendrá misericordia el Señor. En este Evangelio resplandece la universalidad de la salvación de Dios. Nadie está excluido de la Mesa del Rei no. Un Reino que, como se afirma en Lumen Gentium: “Ya está presente en este mundo, aunque misteriosamente, y con la venida del Señor llegará a su perfección“. Celebrar la Eucaristía es pregustar cada Domingo la Mesa del Reino.
(Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.396) |
Diumenge de la taula del Regne Lluc explica que durant el camí cap a Jerusalem, un interlocutor anònim pregunta: “Senyor, són pocs els qui se salven?“ És una pregunta que tant sols Déu pot respondre. El Senyor contesta que cal esforçar-se “per entrar per la porta estreta“. No cal considerar l’estretor de la porta, sinó el que hi ha després d’ella: l’amplitud infinita de Déu mateix. Tampoc n’hi ha prou de participar en la celebració eucarística, menjar i beure amb Ell, i escoltar la predicació: cal posar- la en pràctica. Podria ocórrer que ens consideréssim coneixedors del Senyor i fins i tot ens vantéssim d’això. Si aquest coneixement del Senyor no és “en la veritat” pot ser que no ens reconegui, havent d’escoltar les paraules més tristes de l’Evangeli: “No sé d’on sou“. A Israel li va costar molt acceptar la predicació del profeta sobre els pagans, “la gent de totes les nacions i de totes les llengües” que algun dia portarien ofrenes santes, la seva ofrena en vasos purs” al Temple, ells que el tenien com a lloc santíssim i consideraven als pagans com a impurs (primera lectura). El mateix diu el Senyor: “I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu“. Que no siguin per a nosaltres “els plors i el cruixir de dents” en contemplar que el Regne de Déu ha estat lliurat als qui nosaltres, cristians, consideràvem estranys i allunyats, però no ho són per a Déu. Els que es creien “primers” o “elegits” poden ser els “darrers“. Ocuparan el lloc de la vergonya, no de la desesperació, perquè fins i tot d’ells tindrà misericòrdia el Senyor. En aquest Evangeli resplendeix la universalitat de la salvació de Déu. Ningú està exclòs de la Taula del Regne. Un Regne que, com diu Lumen Gentium: “Ja està present en aquest món, tot i que misteriosament, i amb la vinguda del Senyor arribarà a la seva perfecció» (cf. LG 3 i 48). Celebrar l’Eucaristia és pregustar cada Diumenge la Taula del Regne.
(Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.385) |
